el poeta colomenc Josep Ramon Aragó, soci de l'entitat, ens ha ofert un escrit per al nostre bloc, uns versos que ell mateix va presentar així: "En un dia tan urbà com avui us envio el toc rural que em permeto vuit dies a l'any i on vull tornar sempre".
Des d’Arnes, en diferents estius
Ports de Tortosa-Beseit
Pujant els Ports,
remuntant qualsevol de les cent valls o barrancades,
sempre trobareu paisatges sorprenents.
El nom indica pas entre muntanyes,
i hi trobareu tants passos com cingleres.
Entre masses de roca que són castells de pedra,
camins de pedregam i murs de pedra seca.
Ports i muntanyes formen un massís trencat però continu,
que sorgeix dels verds forts d’oliveres i boscos,
i del verd clar dels tarongers al pla de la Galera.
Tingueu sempre present la importància de l’aigua.
En una part del sud, l’aigua va cap el mar.
A la resta, l’aigua, serpenteja i va a l’Ebre.
Sobrepassat el suau relleu on hi ha les oliveres,
domina l’alzina, amb garric, espígol olorós, margalló a la banda costanera,
la varietat pròpia de la terra;
però no tot és secà ni solana.
Si, del sud del massís, a la Sènia,
amb aigües que administra la Confederació Hidrogràfica del Xúquer,
pugeu pel Barranc de la Fou,
veureu bosc de pinassa -lo Pi Gran- pi roig, boix, boixerola,
faigs -lo Faig Pare-, fins i tot
grèvols i teixos als racons humits. Més amunt,
totes les formes de roques trencades,
i resistents savines. Mai he vist
tantes roques foradades
com en aquests tossals de calcàries on les cabres són lliures.
A l’oest, les aigües noves
davallen pels Estrets, l’Algars o l’Ulldemó,
i al Parrissal l’aigua fa filigranes.
Segons el temps, es veu el pantà ple però al riu s’amaga l’aigua.
Trobareu murtres i baladres en valls assolellades.
Coves i abrics i voltors que us vigilen.
Roques trencades, roques esmicolades,
rius de roca, meravellosos tolls
d’aigua neta i salts d’aigua.
Dels camps oberts estant, la serra es veu com a ampla serralada.
Muntanyes grises, verdes, groguenques o violades,
segons el dia i l’hora, rosades a la posta,
vistes de les planes de l’Algars, de Queretes o d’Arnes.
Si voleu veure estels, feu nit en aquests pobles
d’aire sec, transparent i poc contaminat.
Si voleu respirar bé, degusteu aquest aire.
Vegeu la història ibèrica que es mostra a Calaceit com un exemple,
poblats d’avantpassats antics restaurats o amagats,
Vall-de-roures amb ponts i munuments de pedra treballada,
i els pobles del Matarranya on no es pot passar de llarg,
on cal encetar la conversa sense pressa.
Arreu pobles que es fan grans,
pagesos que treballen tot l’any,
masies que es perden.
I a la festa major
sona la Jota.
Al nord és on el Canaletes s’aprofita
dels trencs més profunds de la muntanya.
Endins la vall, Prat del Comte amb estació, via verda i carretera nova.
A la part més oberta,
les vinyes de Batea, de Bot i de Gandesa.
Destacant del paisatge, les roques de Benet.
Amb la calor d’estiu, l’olor dels pins i el boix.
I al camp, un prodigi: lo Parot
fa nous brots
i olives ben tendres amb mil anys de duríssima fusta.
Història dels Ports, història de l’Ebre!
A l’entorn de la Fatarella i Corbera la Terra Alta ha refet la memòria.
Serra de Pàndols, serra de Cavalls,
secrets retrobats, silencis que guardeu!
Castells, trinxeres, ruïnes, cabanyes de pastor:
la història de les pedres i la història dels homes.
A l’est, vora del riu,Tortosa és la més forta
de les ciutats romanes
i Xerta té l’assut i els senyals de riuades.
Mirant de lluny es veu
com s’enfila el punt més alt, el Caro.
Per camins, entre masos i pobles,
on trobem espardenyes, internet i coques de recapte,
completem la volta de la serralada,
Deixant enrera Amposta I la riquesa del Delta,
pujant pels camps i garrofers entre l’Ebre i els Ports,
Alfara de Carles, Masdenverge, Roquetes,
Santa Bàrbara, Mas de Barberans, són llocs
per anar-hi els pintors i els poetes.
(També hi van ara anglesos que volen viure en pau).
Paüls és com una illa enmig de les muntanyes,
amb valls prenyades de cirerers i llangardaixos,
baladrars i figueres. I cada família del poble té un corro
de festa i pedra unides: original i autèntica cultura.
A Horta ─Orta─ hi ha
el millor museu per entendre Picasso.
I trobareu artistes
a la Pobla de Benifassà, a Beseit i arreu dels Ports.
Ports i portells formen un Port gegant
que uneix tres països,
domina dues planes,
desvia el cerç
i cobra peatge a les nuvolades.
Pujant els Ports
podeu gaudir del cant dels ocells,
focalitzar la vista a prop per copsar els detalls que ofereix la natura,
descobrir la saviesa de petits animals com formigues i abelles,
copçar per un moment esquirols o guineus,
identificar bolets o herbes remeieres,
o bé allunyar la mirada Aragó enllà, contemplar l’ampla plana,
o recórrer amb la vista el relleu muntanyós
de la serra de Cardó a la serra de Fredes,
albirar els Ports de Morella com germans,
o enfocar avall fins l’Ebre, el Delta, el Mar...
I als plànols dels camins: fonts del Teix, moles del Boix,
barrancs de l’Avellanar; noms repetits de diferents paratges,
donen sentit d’unitat al conjunt
i en certifiquen l’autenticitat.
No us canseu mai de caminar pels Ports.
Però, per si us cansessiu, sapigueu
que hi ha tres-centes fonts
i milions d’ombres que us esperen,
algunes d’elles definitivament perfectes
com la de les grans alzines vora del mas de Pau.
No correu pels camins, que la muntanya
en cada racó ofereix una sorpresa.
Calceu-vos ─això sí─ unes bones botes.
Sigueu prudents estalviant els riscos.
Gaudir de la natura té el seu ritme.
Compenetrar-se amb ella recompensa.
El goig pur natural convida a fer l’amor.
I els records que el caminant s’emporta,
malgrat que no hi ha foto on càpiguen tantes muntanyes,
deixen una emprempta inesborrable
i un desig inalterable de tornar.
Roques complicades,
roques que es desfan,
roques vives…
La història us ve de lluny:
d’un mar que s’assecava.
Recórrer aquests cims
ajuda a comprendre
que
la terra també és un mar,
en estat quasi sec, excepcionalment, —geològicament— ara.
I que el tresor natural ben conservat,
malgrat els anys de fam, el foc i les batalles,
l’hem d’agrair als homes i dones d’aquestes comarques.
I si veniu, sisplau,
deixeu-ho com estava,
no malmetessiu pas
l’obra del sol, de la terra i de l’aigua.
Josep Ramon Aragó Gassiot
Juliol de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada