Català, castellà i rus a la Cita de poetes

El dia 28 de maig a les 19:30 hores tindrà lloc la propera sessió de la Cita de Poetes al Carrer Major, activitat coordinada per Carlos Vitale. En aquesta ocasió podrem escoltar els poemes de Ricard Mirabete, en català, José García Obrero, en castellà i Xènia Diakonova en rus.

Ricard Mirabete (Barcelona, 1971). Ha publicat sis llibres de poemes: Última ronda (La Magrana, 1999), premi Amadeu Oller; La gran baixada (Emboscall, 2004); Les ciutats ocasionals (Témenos, 2009) Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental; Radar (Témenos, 2012),  De Penitents a Desemparats (com dos carrers de Barna) juntament amb el poeta David Caño i el fotògraf Carles Mercader (Tanit, 2014) i Nuclear (Edicions Terrícola, Llibres de l’Afrau, 2015). També ha aparegut als llibres col·lectius Poesia a la frontera (March Editor, 2011) i Ningú no ens representa. Poetes Emprenyats (Editorial Setzevents, 2011).

Ha escrit crírica literària a diaris i revistes culturals com ara Benzina, El Punt Avui i  Poetari. També col·labora a Núvol, el digital de cultura.

Manté en actiu el blog de literatura Última ronda des del 2007.

QUAN LA NIT CALLA

Quan la nit calla
rere els límits de la tarda,
reposa i calla
perquè torni una claror arran de mi;
els dictats del vent que trontolla
pels barrots i es fa veu
i frontera. Tot el que s’esdevé
ho compto endins dels ulls.

Poesia a la frontera (March Editor, 2011)

José García Obrero va néixer a Santa Coloma de Gramenet el 1973, però viu a Còrdova. Els seus primers poemes es varen publicar a les revistes colomenques Como agua para chocolate i Guaita! per continuar a les cordoveses PDA-Perfil del Aire i Girándula que, a més, va dirigir. Els seus poemes han aparegut a la antologia Poesía en Santa Coloma de Gramenet (Paralelo Sur, 2012). És autor dels poemaris Un dios enfrente (La Garúa, 2013), amb qui ha resultat finalista del premi “Ciudad Alcalá de Henares” al 2014, i Mi corazón no es alimento (Ediciones en Huida, 2014). A la actualitat, és assessor literari de la editorial Proscritos i forma part de l’equip de redacció de la revista de poesia contemporània en llengües peninsulars Caravansari. També col·labora amb el suplement literari de “Diario Córdoba” Cuadernos del Sur.

RECURSOS HUMANOS

Al fin lo he decidido: ignoraré la lluvia.

Esquivaré los charcos silbando una canción

que celebre la pulcritud del mármol,

la belleza inexacta de las estalactitas.

Zigzaguearé entre plantas cabizbajas.

Abatiré las luces que me sigan

a fuerza de placajes,

cercenaré el candor de la luciérnaga.

¿Le importa a alguien?

Que levante la mano el voluntario

que detenga mis golpes.

Un dios enfrente (La Garúa, 2013)

Xènia Dyakonova (1985, Leningrad, actual Sant Petersburg) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona. Autora de tres poemaris en llengua russa, en català ha publicat traduccions de relats de Txékhov (El Monjo Negre, Laertes, 2003) i Tolstoi (El Pare Sergi, Lleonard Muntaner, 2010), així com una antologia poètica d'Aleksander Kuixner (És tot el que tenim, Llibres del Segle, 2013). El 2014 va rebre, a Sant Petersburg, el II premi en la modalitat de cicle poètic en el concurs Joseph Brodsky de poesia. Actualment imparteix classes a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i col·labora com a crítica literària amb el diari Ara. 

***

No pas l'esperit de Shakespeare, ni l'ombra de Shakespeare, ni tan sols els versos de Shakespeare, sinó Shakespeare mateix se m'ha ficat al moll de l'os i no sé com fer-lo fora. Sota el pit esquerre, ara hi tinc una caterva de reis, bufons i paraules incomprensibles de l'anglès antic. Però el pitjor de tot és que avui a la matinada m'ha despertat el personatge shakespearià més petit, aquell de qui ningú, ni ell mateix, recorda el nom, i m'ha dit que si jo no l'immortalitzava, faria que em pengessin immediatament, sense ni tan sols consultar-ho a la reina d'Anglaterra.